El dia 21 de març es celebra el Dia Mundial de la poesia. El dia Mundial de la poesia va ser proclamat per la Conferència General de la UNESCO el mes de novembre de 1999 i es va celebrar per primer cop el 21 de març de 2000. L'objectiu del dia internacional de la poesia es reconèixer les activitats poétiques que es duen a terme en els diferents països i promoure la poesia com una forma de cultura essencial.
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), a més d’organitzar activitats i lectures a diferents poblacions a través de les seves Aules, també ha creat el bloc Emociona’t amb la poesia!, un espai d’aportacions i experiències poètiques de persones vinculades al CPNL.
Per anar més enllà del dia estricte de celebració i de les accions presencials el 21 de març s’ha habilitat el bloc del Dia Mundial de la Poesia on es poden trobar els textos, opuscles, imatges i vídeos dels actes d’anys anteriors. També és un espai de participació que recull les aportacions d’entitats, col·lectius i persones arrelats al nostre país i que treballen en la promoció de la seva pròpia llengua oferint-los la possibilitat de traduir, precisament al seu idioma, els poemes originals.
Les persones i entitats que vulguin adherir-se a la celebració d’aquest Dia poden fer-ho, també, a través de Twitter afegint el hashtag #dmpoesia als seus tweets.
Us deixem amb el poema de la Marta Pessarrodona que podeu trobar en l'opuscle que s'ha elaborat des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Poesia Una visió especial
Al principi hi havia la Paraula Sant Joan 1:1
Tal com va dir el prevere de les Mallorques:
guaita l’horitzó de les coses futures.
Enllà de l’Atlàntida, una poeta va predicar
que tamb'e pel passat pot fer-hi via.
Sabem que tot s’hi val si res no és mentida.
En el principi es la paraula i molt mimada.
Un súbdit britànic ens va ensenyar
que podíem envellir als trenta anys:
la reina d’ulls metamorfosats en perles,
en un mes de risc i crueltats variades.
A casa, un dandi ens escrivia l’epitafi:
el fred era ben a prop i un polsim de melanconia.
L’àngel, el del sant poeta, el de la creu,
per sort, ens va assenyalar ja de petites.
Despres, l’hem hagut de venerar, cercar,
per a cadascuna de les seves visites.
Ningú no ens va prevenir de l’alt risc que corríem.
Ningu no ens va avisar que tot i tot canviaria.
És sempre la passió. A la prosa,
encara que florida, hi va l’amor.
És el cim de la piràmide literària i,
envejosos, la vesteixen de parenta captiva.
Llir entre cards de la nostra tradició, del nostre cavaller.
Rosa amb espines que fan brollar, amb sort, sang divina.
Marta Pessarrodona
Post núm 86 * timbalers.castellvelldelcamp@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada