 |
| Imatge d'un Lluert estreta del bloc d'en Màrius Domingo |
En Màrius Domingo, ha fet referència en el seu blog al nostre Lluert. En el seu article en Màrius parla del lluert com animal real. En la vida real, el lluert, o llargandaix comú o ocel.lat o com es coneix científicament Timon lepidus, és un saure de la família dels lacèrtids, que inclou sargantanes i llangardaixos. Encara que normalment no supera els 60 cm de llarg, pot arribar a una longitud de 90 cm, per la qual cosa és l'espècie més grossa dins de la seva família, i també és el saure més gros d'Europa.
Els adults tenen el dors verd, o gris o bru, especialment al cap i a la cua, amb un reticulat negre que dibuixa damunt el fons una mena de rosetes interconnectades; presenten unes taques blaves més o menys patents als flancs i tenen el ventre i la gola groguencs o verdosos, vaja tal i com és el nostre Lluert.
 |
| Imatge de la pell d'un lluert real. Fotografia de Luis Garcia-Candente |
Les femelles són una mica més brunenques i no tenen les taques blaves tan marcades, i els animals molt vells presenten un aspecte negrós. Les cries tenen la cua vermellosa i fan clarament honor a l'adjectiu ocel·lat, perquè tenen ocels blancs o grocs de vora fosca. Els ulls i els orificis auditius de les cries són més grossos que els dels adults en relació amb la mida del cap .
 |
Imatge de la pell del Lluert dels Timbalers.
En Manel Llauradó n'he fet una gran
i real recreació
|
És tracta d'una espècie diürna que insola per mantenir la temperatura corporal. Durant els mesos d'hivern es manté inactiva i incrementen l'activitat a mesura que va augmentant la temperatura. Quan arriba la primavera els mascles es mostren territorials i agressius.
 |
| Imatge d'un ous de lluert, en estat natural |
L'època de zel i posta varia en funció de la regió i l'altitud, tot i que generalment comencen els festejos els mesos d'abril i maig, i les primeres còpules la segona meitat de maig. Les postes tenen lloc la primera meitat de juny i els naixements tenen lloc entre finals d'agost i principis d'octubre. Els individus joves són insectívors, mentre que els adults tenen una alimentació omnívora a base d'altres rèptils, com ara sargantanes de mida petita, ocells petits i mamífers petits com musaranyes i ratolins.
Els seus depredadors més habituals són la colobra de Montpeller, la serp blanca i diverses aus de presa. Tot i així no és una presa fàcil degut a la seva gran agilitat, les seves urpes agudes i a que utilitza una tècnica emprada per altres saures, com és autotomitzar (deixar anar) la cua. Quan la cua queda alliberada manté un cert moviment que fa que sembli viva, i això distreu el depredador. El lluert és propi de la península Ibèrica, el sud de França, el nord-oest d'Itàlia i el nord-oest d'Àfrica.
NOTA: Informació estreta de El Medi Natural del Bages. Si voleu més informació científica sobre el Lluert us aconsellem visitar l'article de J.A. Mateo, Lagarto ocelado-Timon Lepidus
