Aprenguem coses sobre els Lluerts

Imatge d'un Lluert estreta del bloc d'en Màrius Domingo

En Màrius Domingo, ha fet referència en el seu blog al nostre Lluert. En el seu article en Màrius parla del lluert com animal real. En la vida real, el lluert,  o llargandaix comú o ocel.lat o com es coneix científicament Timon lepidus, és un saure de la família dels lacèrtids, que inclou sargantanes i llangardaixos. Encara que normalment no supera els 60 cm de llarg, pot arribar a una longitud de 90 cm, per la qual cosa és l'espècie més grossa dins de la seva família, i també és el saure més gros d'Europa.

Els adults tenen el dors verd, o gris o bru, especialment al cap i a la cua, amb un reticulat negre que dibuixa damunt el fons una mena de rosetes interconnectades; presenten unes taques blaves més o menys patents als flancs i tenen el ventre i la gola groguencs o verdosos, vaja tal i com és el nostre Lluert.

Imatge de la pell d'un lluert real.
 Fotografia de Luis Garcia-Candente

Les femelles són una mica més brunenques i no tenen les taques blaves tan marcades, i els animals molt vells presenten un aspecte negrós. Les cries tenen la cua vermellosa i fan clarament honor a l'adjectiu ocel·lat, perquè tenen ocels blancs o grocs de vora fosca. Els ulls i els orificis auditius de les cries són més grossos que els dels adults en relació amb la mida del cap .

Imatge de la pell del Lluert dels Timbalers.

En Manel Llauradó n'he fet una gran

i real recreació

El llangardaix ocel·lat viu preferentment en terrenys secs, entre mates i arbustos, on s'alimenta d'insectes grans i fins i tot d'algun vertebrat petit que atrapa entre les seves mandíbules potents, i de fruita.

És tracta d'una espècie diürna que insola per mantenir la temperatura corporal. Durant els mesos d'hivern es manté inactiva i incrementen l'activitat a mesura que va augmentant la temperatura. Quan arriba la primavera els mascles es mostren territorials i agressius.

Imatge d'un ous de lluert, en estat natural 

És una espècie ovípara, amb postes entre 7 i 25 ous, depenent de la mida de la femella. En general fan una única posta l'any. Els ous tenen una closca amb consistència apergaminada que permet l'intercanvi de gasos i aigua amb el medi.

L'època de zel i posta varia en funció de la regió i l'altitud, tot i que generalment comencen els festejos els mesos d'abril i maig, i les primeres còpules la segona meitat de maig. Les postes tenen lloc la primera meitat de juny i els naixements tenen lloc entre finals d'agost i principis d'octubre. Els individus joves són insectívors, mentre que els adults tenen una alimentació omnívora a base d'altres rèptils, com ara sargantanes de mida petita, ocells petits i mamífers petits com musaranyes i ratolins.

Els seus depredadors més habituals són la colobra de Montpeller, la serp blanca i diverses aus de presa. Tot i així no és una presa fàcil degut a la seva gran agilitat, les seves urpes agudes i a que utilitza una tècnica emprada per altres saures, com és autotomitzar (deixar anar) la cua. Quan la cua queda alliberada manté un cert moviment que fa que sembli viva, i això distreu el depredador. El lluert és propi de la península Ibèrica, el sud de França, el nord-oest d'Itàlia i el nord-oest d'Àfrica.

NOTA: Informació estreta de El Medi Natural del Bages.  Si voleu més informació científica sobre el Lluert us aconsellem visitar l'article de J.A. Mateo, Lagarto ocelado-Timon Lepidus 

Post núm 24 * timbalers.castellvelldelcamp@gmail.com